Cada ciutadà a Espanya 'produeix ' uns 535 quilograms de residus a l'any. Són 24 milions de tones a l' any a l'Estat espanyol, que van a parar als prop de 200 abocadors legals que existeixen i als centenars i milers d'altres abocadors il·legals dispersos per la geografia. L'informe Un jaciment a les escombraries, realitzat per Ecologistes en Acció i Amics de la Terra, dues de les associacions que més saben sobre residus i formen part de Retorna, ve a denunciar que el 70 % d'aquests residus s'enterra sense més, desaprofitant milions de tones de matèries primeres que haurien de ser reciclades per a una segona vida.

El nostre intent per descobrir la realitat dels abocadors s'ha topat amb un mur de silenci. Les instal·lacions que gestionen les nostres escombraries només ofereixen dades fredes i contradictoris, sempre positius per als seus interessos. Cap organisme controla les estadístiques i les administracions les donen per bones i les envien a Brussel·les. La manca de xifres contrastades i la seva dispersió podrien ser la causa que des de 2006 no hi hagi un informe sobre els abocadors com aquest. Una gran bombolla de les escombraries està a punt d'esclatar.


El 12 % dels abocadors espanyols han estat advertits per unes o altres causes per Brussel·les des de 2008. Impossible saber què passa amb aquestes denúncies que podrien acabar en sancions contra Espanya. Retorna s'ha dirigit a la CE per conèixer al detall aquestes denúncies i la seva tramitació, però tampoc ha obtingut respostes concretes. Referent a les denúncies, Daniel López, expert en residus d'Ecologistes en Acció, aclareix: "No estan sent eficaços per eradicar la pràctica de l'abocament rampant, perquè l'Administració espanyola consent i empara la pervivència dels abocadors, sempre condicionada a futures ' mesures correctores 'que no arriben mai".

El gran negoci de la recollida d'escombraries i gestió dels residus mou a l'any 4.500 milions d'euros. Si se li suma la neteja urbana, la xifra puja a 5.150 milions d'euros. Darrere d'aquests grans contractes que se signen per una o dues dècades ha casos de corrupció ja en els tribunals. L'altre negoci és el de la incineració. Cremar per no veure. El sector vol doblar el nombre d'incineradores existents per cremar l'any 2020 gairebé vuit milions de tones. Però la incineració produeix contaminació i dispersa substàncies perilloses. A més crema matèries primeres de gran valor, a les que només treu el rendiment d'uns pocs quilowatts. I després incinerar, el 30 % dels residus es converteixen en cendres que cal tractar com a perilloses..


En el marc d'aquesta opacitat en les dades sobre recollida i reciclatge de residus a Espanya, Amics de la Terra i la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable van decidir examinar el contingut de les escombraries de quatre zones espanyoles, Canàries, Balears, Navarra i Barcelona. Ramon Sans, catedràtic expert en residus de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha realitzat un minuciós estudi de caracterització que corrobora les dades que denuncien àmpliament: la recollida dels envasos de begudes, que són recursos de gran valor i els envasos més consumits al nostre país, és insostenible.

En el millor dels casos, aquesta recollida arriba al 40 % (a Catalunya que és on millor es gestionen els residus) però en el pitjor, que a més coincideix amb les zones de més consum i més visibilitat internacional (Balears o Canàries) no supera el 15 %. Això significa que el 85% d'uns recursos valuosos, com són l'alumini, acer, vidre i plàstic PET, es desaprofiten i acaben en abocadors o incineradores.

Les 19 associacions que impulsen Retorna proposen com a solució a tant desencert: la reducció, la reutilització, el sistema de retorn d'envasos (SDDR) i la recollida selectiva de la matèria orgànica. Amb això, aconseguirem reduir la 'producció' de residus, evitarem enviar cada dia 2.000 camions carregats d'envasos d'un sol ús als abocadors i destinarem la meitat de la galleda de les escombraries actual a produir compost de qualitat, contribuint a invertir la tendència a la desertificació del nostre país.