Vivim un moment crucial per a la gestió de residus a Espanya que decidirà com el país maneja la crisi dels plàstics. Enguany està previst que es publiquin la Llei de Residus i el Reial decret d'Envasos, però la situació no és tan bona com pogués semblar, ja que Espanya és un dels majors contaminants del continent i porta temps incomplint diversos objectius de la UE.

 

En aquest context, avui ha vist la llum la recerca  ‘More Trash, More Cash: quién sale ganando con la crisis del plástico en España’ elaborada per la fundació holandesa Changing Markets i amb el suport de l'Aliança Residu Zero a nivell estatal i de Break Free From Plastic a nivell internacional. L'informe revela com la poderosa indústria dels envasos d'un sol ús – composta pels grans productors i els supermercats – ha evitat amb èxit qualsevol intent de reforma del sistema espanyol de gestió de residus durant anys i com ara s'està preparant una vegada més per a fer descarrilar tant aquesta nova Llei de Residus com el Reial decret d'Envasos.

De la mà d'Ecoembes, el nou intent de distracció es denomina Reciclos, un sistema voluntari de devolució i recompensa que l'informe defineix com una solució falsa ja rebutjada en altres països. La recerca de Changing Markets detalla importants deficiències en aquest projecte secundat per la indústria ja que no incentiva a les persones consumidores a retornar tots els seus envasos usats, exclou a diversos grups (joventut, persones que no posseeixen un telèfon intel·ligent, etc.), i està potencialment obert al frau. A més, és evident que Ecoembes no té un pla per a desenvolupar i realitzar una gran expansió d'aquest sistema de manera eficaç i suficient per a cobrir la major part de l'Estat espanyol, la qual cosa impossibilita que la indústria compleixi amb els objectius de recol·lecció separada del 90%. De fet, a les Illes Balears i Navarra ja s'han pres accions per a allunyar-se d'aquesta solució falsa.

Ximena Banegas, portaveu de Changing Markets: “Recilos és l'últim intent desesperat de la indústria per retardar solucions reals a Espanya com és la introducció d'un Sistema de Dipòsit i polítiques de reutilització i prevenció. Sens dubte, recicles és un dels pitjors exemples de greenwashing descoberts en la nostra recerca mundial i el Govern espanyol -que hauria d'aplicar reformes reals per a posar la recuperació verda en l'epicentre- no ha de caure en aquest parany. Apostant per polítiques de prevenció i reutilització podran reduir el cost de la contaminació per plàstic, es generaran nous llocs de treball i millors oportunitats per a negocis locals”.
 

Aquesta recerca demostra com Ecoembes encapçala la defensa dels interessos de la indústria i que, quants més envasos d'un sol ús es posen en el mercat, més beneficiat sali el seu model de negoci i augmenta el seu flux d'ingressos. Els majors productors de plàstic, grans supermercats com Mercadona o Alcampo i les marques d'alimentació i begudes més conegudes com a Coca-Cola, Danone o Nestlé, al no denunciar públicament aquesta iniciativa, estan també donant suport a iniciatives falses que són únicament un fre a solucions reals. En aquest sentit, el treball de Changing Markets posa al descobert els diferents estàndards dels grans productors de begudes, que d'una banda afirmen donar suport a “Sistemes de Dipòsit ben dissenyats” a través de les seves associacions a nivell d'europeu, però per l'altre costat s'amaguen darrere d'Ecoembes i la seva capacitat de lobby per a promoure solucions falses com a recicles. La recerca revela que Coca-Cola, Danone, Unilever, Nestlé, Lidl i Carrefour secunden que les llaunes, ampolles i bricks es retornin a la botiga en alguns països, mentre no expressen el seu suport a Espanya.

 

“Desafortunadament, la hipocresia d'alguns dels majors contaminadors plàstics, que utilitzen una sèrie de trucs bruts per a frenar el canvi en les lleis espanyoles, no té fi. Si bé Coca-Cola, Danone, Nestlé i altres ara estan parlant dels sistemes de dipòsit, encara no estan fent res per implantar-los a Espanya. Atès que els nous objectius europeus obliguen els productors a introduir contingut reciclat, complir objectius de recollida selectiva i pagar els costos de neteja de la seva contaminació, aquesta falta de suport cap a una bona legislació és realment una estratègia curta de visió que a la llarga els costarà molts diners”, va continuar Banegas.

 

L'informe també presenta càlculs de la consultora britànica Eunomia que mostren el cost real de les escombraries abandonades. Simplement netejar ciutats i pobles d'envasos d'un sol ús abandonats costa a les persones contribuents entre 496 i 744 milions d'euros a l'any. I una part molt important d'aquests costos, fins a 529 milions d'euros, està associada als envasos de begudes, com a ampolles, llaunes i bricks, que podria reduir-se fins a un 80% si les begudes es venguessin amb dipòsit, com ja ocorre en més de 40 regions del món i està a punt d'implantar-se en països pròxims com Portugal.

 

“Les persones contribuents porten anys suportant el preu ambiental, social i econòmic d'un model de gestió caduc i ineficient que només beneficia a les grans marques de begudes i els supermercats. És el moment de les solucions i que la indústria de l'un sol ús deixi de veure recompensada la seva mala praxi amb beneficis econòmics. Per a això, es necessita valentia política des del ministeri de Transició Ecològica”, reclamen a l'uníson les representants d'Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Retorna, Rezero i Surfrider, membres de l'Aliança Residu Zero.