En els últims anys s'han produït canvis tant en el consum com en la distribució que porten a un major augment en la generació de residus: augment de la quota de compra en supermercats i grans superfícies, disminució de l'oferta de productes frescos a granel en supermercats, augment del consum de productes precuinats, etc. Bona part dels envasos associats a aquestes pràctiques són innecessaris i responen estrictament a necessitats de les cadenes de distribució i venda i no garanteixen el dret de la persona consumidora a consumir sense produir residus o produint només els estrictament necessaris. Avui dia és una odissea fer una compra sense residus d'envasos i embalatges. Els envasos, safates i embolcalls superflus s'imposen en tota mena d'aliments, inclosos aquells que tradicionalment es venien a granel com la carn, el peix o la fruita.



Segons noves dades aportades per Rezero, entitat que forma part de l'Aliança Residu Zero, de tot l'es compra en alimentació, l'11% en pes són envasos d'usar i tirar. Aquesta dada s'ha calculat amb els deu productes més consumits (pollastre, pernil york, formatge semi, lluç, llet, aigua, cua, tomàquets, patates i taronges) en els deu establiments amb major quota de mercat.

En conseqüència, no és d'estranyar que els envasos siguin una de les principals fraccions dels residus. L'alimentació i les begudes comporten la generació d'entre el 80 i el 90% de residus d'envasos, contribuint de manera determinant en l'augment en la generació d'aquests.



A més, tan sols un 26% dels envasos que es posen en el mercat acaben recuperant-se per a tornar a ser introduïts en el sistema productiu a partir del reciclatge. Aquest despropòsit provocat per la indústria de l'envasament l'acaben pagant les administracions locals a partir dels impostos de la ciutadania.

En el context d'un sistema de recollida selectiva i reciclatge dels envasos insuficient i un model de producció i consum lineal predominant, l'Aliança Residu Zero exigeix erradicar la producció d'envasos d'un sol ús totalment innecessaris, i demana als governs que impulsin la transició cap a models de producció i consum circulars i de residu zero.

Això passa per

(1)posar en marxa circuits de neteja i reutilització d'envasos d'alimentació i begudes descentralitzats,
(2) fiscalitzar els envasos d'un sol ús,
i (3) posar fàcil a la ciutadania comprar a granel amb els seus propis envasos o incentivar la devolució dels envasos a partir del dipòsit.

“Resulta decebedora que en el Projecte de Llei de residus i sòls contaminats, ara en procés de tramitació parlamentària, no apareguin ni objectius ni mesures concretes per a prioritzar la reducció en l'ús d'envasos, ni la reutilització (o emplenat) dels envasos d'alimentació”, ha declarat Adriana Espinosa, responsable de recursos naturals i residus d'Amics de la Terra.. Per això, l'Aliança Residu Zero demana al Govern central i als partits polítics del Congrés responsabilitat i projecció, que escolti la ciutadania i es fixi en projectes sostenibles d'èxit, que miren, no sols el benefici econòmic, sinó també l'ambiental i social.

Existeix una creixent preocupació de la ciutadania sobre l'ús excessiu d'envasos plàstics d'un sol ús utilitzats per a la distribució d'aliments en els punts de venda. Alguns exemples que demostren aquesta tendència serien el moviment «Despulla la fruita», les nombroses compres col·lectives que es realitzen en tot el territori i/o la proliferació de comerços de venda a granel que permeten al consumidor realitzar una compra responsable i en táper minimitzant la quantitat de residus.

Alhora, tal com afirma Rosa García de Rezero, “existeixen evidències dels avantatges i la viabilitat de la reutilització dels envasos. Un exemple paradigmàtic és el projecte reWINE que ha identificat les oportunitats i barreres de la reutilització d'ampolles de vidre en el sector vitivinícola de Catalunya, a través de dades experimentals que permeten assegurar la seva viabilitat tècnica, ambiental, social i econòmica”.

La reutilització d'ampolles de vidre en el sector vitivinícola podria suposar, només a Catalunya, un estalvi de més de 100 milions de kg de CO2 equivalents anuals i 21.756 tones de residus i, reduiria així un 28% la seva petjada de carboni. A més, ofereix potencials estalvis econòmics per als cellers, per als municipis (derivats de l'estalvio en costos de recollida i tractament d'ampolles que deixarien de gestionar) i oportunitats de creació de llocs de treball que fomenten l'economia verda, circular, local i amb capacitat per a promoure la reinserció social (sobretot en l'ocupació vinculada a la logística i la rentada de les ampolles).

Espanya pot ser un lloc molt més sa, net i just socialment si prioritza la reducció dels envasos d'usar i tirar i la reutilització. Disposem d'instruments i mesures estudiades i provades. Només necessitem voluntat política per a aconseguir-ho.