Els supermercats més potents de tota Europa són responsables de promoure falses solucions davant la crisi de la contaminació per plàstics i de perpetuar un discurs basat en la rentada de cara verda o greenwashing, segons un nou informe de la fundació Changing Markets i Break Free From Plastic.

Es tracta del primer rànquing sobre el paper que juguen els supermercats europeus en la lluita contra la contaminació per plàstics - Secrets envasats - El que els supermercats europeus no ens diuen sobre el plàstic – i és el resultat de la col·laboració de més de 20 ONG, membres del moviment Break Free from Plastic, de tota Europa i entre les quals es troba l'Alianza Residuo Cero.

La classificació ha revelat una falta d'ambició gairebé total dels supermercats en tres categories: Transparència i resultats, compromisos i suport a polítiques governamentals. La puntuació mitjana global obtinguda pels supermercats ho diu tot: 13,1 punts sobre 100. Dels 130 supermercats contactats en primera instància, només 39 (el 30%) van respondre per escrit al qüestionari, sent a més moltes d'aquestes respostes ambigües i poc relacionades amb les preguntes. Una anàlisi més detallada de 74 supermercats de 13 països ha derivat en la classificació final.
 

New report with @brkfreeplastic reveals the lack of action of European #supermarkets on #plasticpollution. We reveal how these companies have double standards across Europe and promote false solutions to the #plasticcrisis https://t.co/aLcJb3IIT5 pic.twitter.com/9xGbKhoIbq

— Changing Markets Foundation (@ChangingMarkets) May 24, 2022

En un rànquing liderat pels supermercats del Regne Unit i França, que han obtingut una puntuació del 39,6% i del 23,3% respectivament, els sis supermercats espanyols analitzats: Alcampo, Aldi, Lidl, El Corte Inglés, Mercadona i Carrefour, han obtingut una mitjana de 8.6 punts sobre 100. En el furgó de cua entre els seus col·legues continentals en la lluita contra el ‘usar i tirar’, és especialment dramàtic el cas de Mercadona per la seva predominança en tot el territori. La marca valenciana no arriba ni a 1 punt, 0.7. 



L'informe ha posat de manifest la doble moral de marques amb presència en diferents països. Lidl, per exemple, obté un 44,7% al Regne Unit i entre un 13% i un 23,7% en altres països com Alemanya i la República Txeca. De la mateixa manera, ALDI Süd, que encapçala la classificació gràcies als seus resultats al Regne Unit i Irlanda, amb un 65,3% i un 61% respectivament, només aconsegueix un 11% a Àustria, on opera sota el nom de Hofer, i un 25,7% a Alemanya.

La conseqüència d'aquesta puntuació tan baixa en general han estat principalment les tàctiques d'aquests supermercats per a eludir la seva responsabilitat en la crisi del plàstic, al mateix temps que exerceixen pressió contra la legislació que promou solucions com els Sistemes de Dipòsit o marcar objectius obligatoris d'ús d'envasos reutilitzables.

Nusa Urbancic, directora de Campanyes de Changing Markets detalla: “El nostre informe mostra que fins i tot els que millor funcionen, com ALDI i LIDL, tenen una doble moral a l'hora d'abordar la crisi del plàstic. Obtenen bons resultats al Regne Unit i Irlanda, però mostren resultats pèssims a Espanya, per exemple”. I prossegueix: “Aquestes diferències no s'expliquen per tenir lleis diferents, sinó que evidencia que ni un sol gran supermercat està responent a la crisi del plàstic amb la urgència que aquesta situació exigeix. En lloc d'invertir en solucions, ho estan fent en greenwashing”.